Entrevista!

Apareixem en la contraportada de la revista "Construïm Ciutadania" del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (www.cnjc.cat).

Adjunto el contingut de l'entrevista:


Ω Què t’ha portat a participar d’aquest projecte?
Chen: Des de l’escola on estudio em van proposar a mi i
als meus pares d’entrar en aquest projecte. La tutora em va
preguntar si em faria il·lusió i li vaig dir que sí.
Jordi: Tinc experiència en altres voluntariats relacionats
amb mainada i tots han estat molt positius. Fa la impressió
que els nens/es o adolescents valoren alhora que gaudeixen
de l’experiència. Penso que és útil per les dues bandes.
A més, conec en carn pròpia què és arribar a un país desconegut
i trobar-te amb la barrera de l’idioma. La frustració
de no poder-te expressar i comunicar-te amb l’entorn és
horrible, si no s’hi posa remei a temps, et pot acabar aïllant
de la societat.

Ω Què t’ha aportat aquesta experiència?
Chen: Hem fet moltes coses, com patinar sobre gel, anar
al cinema, a jugar al parc... Ara m’ensenyarà a fer pàgines
web. En vull fer una que parli de videojocs i jocs on-line.
Jordi: Aquest projecte m’ha permès conèixer de més a prop
una de les realitats de la meva ciutat. Conèixer en Chen, ferli
un cop de mà amb el català i ajudar-lo a descobrir el nou
món que l’envolta ha estat i és fantàstic. Et sents útil fent
una cosa tan senzilla. A més, ens ho passem la mar de bé.

Ω Què és el que més t’ha sorprès?
Chen: Al principi, el que més em va sorprendre va ser que
en Jordi era molt alt. També m’ha sorprès que la gent de
Girona és molt bona. Però he après que a Girona és difícil
agafar el cotxe perquè hi ha massa normes. A la Xina
sembla més fàcil.
Jordi: Les diferències culturals són notables. En Chen ha
de conviure amb les formes i els valors apresos a Xina
conjuntament amb els nous que va adquirint aquí. Quina
barreja! També m’ha sorprès veure l’entusiasme dels
mentorats pel projecte. Sempre amb ganes de fer coses,
d’aprofitar el temps. Saben que en el seu entorn hi ha un
munt de llocs i d’activitats per fer però que, per diferents
raons, fins ara han tingut dificultats per gaudir-les. Al cap i
a la fi, els mentors ens dediquem a això, a obrir portes.

Com passa el temps...

Passen les setmanes, i arribem a un mes de març molt plàcid amb el temps, que hem aprofitat per fet activitats outdoor arreu. A més, per l'aniversari d'en Chen, li vaig regalar un kit format per 4 pales de bàdminton, dos volants, i una xarxa! Es pot clavar a la gespa de qualsevol parc i s'aguanta amb uns extensors tensats per fils, com si es tractés d'una tenda. En pocs minuts es té una pista semi-professional de bàdminton, per descarregar l'adrenalina acumulada durant la setmana.

A part d'activitats a l'aire lliure, també n'hem fet de més relaxades a la nova biblioteca de Santa Eugènia. Un dia ens vam entretenir a llegir relaxadament, sobretot en la secció de geografia, on ell em va mostrar i explicar coses de la seva ciutat natal: Fuzhou (situada al litoral, just davant de Taiwan). Això va portar a que m'expliqués coses de la seva família i dels seus amics. Se li notava les ganes i l'emoció a l'hora de recordar allò viscut a Xina. Per part meva, li vaig ensenyar, sobretot amb fotografies, Girona i província. Wonderful!

El segon dia a la biblioteca començà la mar de bé, però un imprevist a última hora ens va aixafar el que teníem entre mans. En Chen m'havia demanat que li ensenyés a fer una pàgina web, que parés de videojocs. i vaig proposar d'afegir-hi contingut multimedia, tant videos com jocs en flash o shockwave, i així ho vam fer! Quan ja havíem invertit un parell d'horetes, i el projecte començava a tenir cara i ulls, va passar el pitjor. Treballàvem al bar amb el seu portàtil (notava que tenia ganes d'ensenyar-me'l) sense bateria, connectats a la corrent. Dues nenes jugant a atrapar van entrebancar-se amb el cable elèctric i l'ordinador es va apagar a l'instant. No havíem guardat res! El pitjor és que com a ex-informàtic, això ja ho podia haver previst. Shame on me!

I l'últim cap de setmana vam "fer ciutat" i vam animar al Girona de bàsquet a Fontajau, contra el Huesca. En Chen li encanta el bàsquet, però no havia vist mai cap partit en directe. Va ser emocionant. Vaig descobrir (m'atreviria a parlar en primera persona del plural) que en Chen tenia el poder de fer fallar els tirs lliures del rival, simplement utilitzant les paraules ("tu falles!"). Es pot dir que vam guanyar gràcies els encanteris del noiet. La pròxima vegada que anem a Fontajau, parlaré amb el president del Club perquè el posi en nòmina.

Demà diumenge hem quedat amb altres mentors/mentorats per anar al circ. A veure què tal. A mi els pallassos em fan por, sobretot si tenen aquella flor gran a l'alçada dels pectorals que et llença aigua a la cara. Les Nacions Unides ho haurien de prohibir.