I és que en aquest últim mes de desembre, sumant la primera setmana de vacances de reis, hem anat quedant i visitant parts de Girona de totes menes. Això sí, sempre començant amb una partida intensa de ping-pong per evadir-nos de la fred de l'hivern.
Una d'aquestes partides es va allargar quan, a la plaça de Sant Narcís, ens vam trobar un munt de seguidors del Nàstic animant al seu equip, que en aquella jornada jugava contra el Girona (i que malauradament per ells, van perdre i enfonsar-se encara més al pou de la classificació). Doncs vam començar a escalfar els canells per fer un parell de partides quan es va acostar a la taula de joc un noi d'uns 12 anys, més o menys com en Chen. Li vaig preguntar si sabia jugar a tennis taula i si volia jugar contra en Chen, i ell va accedir. El pobre va sortir escarmentat! Això va atraure un parell de dotzena d'aficionats al Nàstic, tots portant bufandes i samarretes blanc-i-vermelles. Uns quants van desafiar a en Chen, i el gironí va guanyar a cada un dels rivals que se li posaven davant! A tots menys un, tot i que he de dir que al cap de mitja hora en Chen jugava bastant desmotivat. Però va deixar clar qui regnava a la plaça.
La comunicació va millorant, tot i que de vegades prefereix callar i no equivocar-se o encallar-se, però això és normal. No fa gaires anys jo feia exactament el mateix amb l'anglès.
A principis d'any teníem planejat anar a estrenar la pista de gel del Palau Firal. Un dia abans, però, vaig rebre un correu d'una altra mentora, la Laia, que proposava, juntament amb la Emily, una quedada comuna pel cap de setmana següent. Així que canviàrem de plans i vam anar "de shopping" una estona, sobretot a veure tot allò que feia olor de tecnologia i esport.
El dissabte 7 quedàvem amb l'Emily, el seu cosí Maicol i la Laia per anar a patinar. Va estar molt bé, tot i que en Chen i un servidor vam perdre els turmells dins el coi de patins. Quin mal! Però bé, aquest no és el record que ens emportem, sinó tot el contrari. Vam patinar durant una horeta, i en Chen, que començà enganxat a la tanca, al final jugava amb l'Emily i en Maicol a atrapar. Aprofito aquesta entrada del blog per demanar disculpes a tota persona amb qui vaig topar o molestar durant les voltes a la pista: coses de la gravetat.
Ah, i el tió d'en Chen em va portar una bufanda xulíssima! de color marró, perfecta per la jaqueta que acostumo a portar. El dia 16 d'aquest mes és el seu aniversari, a veure què li cau a ell! :)
