De seguida hem arribat al mes de maig i el projecte Rossinyol acaba aquí. Però més enllà del termini imposat, amb continuem quedant els cap de setmana, com a mínim fins que en Chen se'n vagi de vacances a la seva terra natal, Xina.
Els últims dies han estat ben entretinguts, amb quedades amb els nostres amics Gerard - Yohan a les pistes de bàsquet de Sant Narcís i Montilivi.
Per motius personals no vaig poder participar en la festa de comiat juntament amb tots els mentors i mentorats. Per un cap de setmana que tinc ocupat! Bé, casualitats de la vida. El cas és que en Chen s'ho va passar bé i serà un bon record per tots i totes.
Avui hem anat a Banyoles a veure el llac i el bosc de les Estunes, o el bosc de les fades, on amb l'ajuda d'un llibre hem identificat els arbres de la zona. Tot i que en Chen m'ha confessat que no li agradava la biologia, no em podrà negar que l'interès que hi hem posat ambdòs ha estat altíssim. Hem trobat roures martinencs, figueres, alzines litorals, avellanoses, falgueres i entre altres. Que llavors no diguin que anem a dormir sense aprendre alguna cosa nova...
diumenge, 27 de maig del 2012
divendres, 20 d’abril del 2012
A l'abril, de coses en fem mil
Amb l'arribada de la primavera han arribat les pluges, que ja calien!
La visita al circ va ser genial. Vam assistir-hi 5 mentors i els seus respectius mentorats. A veure si algun dia m'arriba la foto de grup i la pujo al blog. La veritat és que cap de nosaltres teníem moltes expectatives que el circ Wonderland ens meravellaria, però ja al primer break ens havíem donat compte del nostre error. I el que és més important: els nois/es s'ho van passar bé i van poder intercanviar quatre paraules (qui diu quatre vol dir tres) ja que la vergonya, en aquesta primera etapa de la pre-adolescència, comporta certes barreres. En Chen li van encantar una part en què apareixien uns super herois (Batman, Superman, Hulk, etc...) fent cabrioles a la pista barrejant-hi tocs d'humor. La veritat és que va estar bé. Personalment, la part que més em va agradar fou l'espectacle de màgia del final. Els clàssics trucs com el que la noia es fica dins una caixa i claven espases a través d'ella (la caixa, espero) em captiven.
La pluja ens va impedir fer una partida de pàdel a les pistes del Montilivi. En Gerard i en Johan ens van desafiar. Espero que el diumenge 29 d'abril faci un sol ben lluent que ens permeti gaudir d'aquest fantàstic esport. Precisament el passat cap de setmana vam quedar amb ells dos però a la pista de bàsquet de Sant Narcís. Vam jugar a diferents jocs que es van anant proposant sobre la marxa (21, 3 salvat i 5 eliminat, caos, i altres que ni recordo el nom). Després vam fer un partit a mig camp on, evidentment, jo i en Chen vam guanyar. Però el més important és que hi va haver espectacle i que el nostre públic (un parell de senyors grans) va gaudir d'allò més.
La visita al circ va ser genial. Vam assistir-hi 5 mentors i els seus respectius mentorats. A veure si algun dia m'arriba la foto de grup i la pujo al blog. La veritat és que cap de nosaltres teníem moltes expectatives que el circ Wonderland ens meravellaria, però ja al primer break ens havíem donat compte del nostre error. I el que és més important: els nois/es s'ho van passar bé i van poder intercanviar quatre paraules (qui diu quatre vol dir tres) ja que la vergonya, en aquesta primera etapa de la pre-adolescència, comporta certes barreres. En Chen li van encantar una part en què apareixien uns super herois (Batman, Superman, Hulk, etc...) fent cabrioles a la pista barrejant-hi tocs d'humor. La veritat és que va estar bé. Personalment, la part que més em va agradar fou l'espectacle de màgia del final. Els clàssics trucs com el que la noia es fica dins una caixa i claven espases a través d'ella (la caixa, espero) em captiven.
La pluja ens va impedir fer una partida de pàdel a les pistes del Montilivi. En Gerard i en Johan ens van desafiar. Espero que el diumenge 29 d'abril faci un sol ben lluent que ens permeti gaudir d'aquest fantàstic esport. Precisament el passat cap de setmana vam quedar amb ells dos però a la pista de bàsquet de Sant Narcís. Vam jugar a diferents jocs que es van anant proposant sobre la marxa (21, 3 salvat i 5 eliminat, caos, i altres que ni recordo el nom). Després vam fer un partit a mig camp on, evidentment, jo i en Chen vam guanyar. Però el més important és que hi va haver espectacle i que el nostre públic (un parell de senyors grans) va gaudir d'allò més.
dissabte, 17 de març del 2012
Entrevista!
Apareixem en la contraportada de la revista "Construïm Ciutadania" del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (www.cnjc.cat).
Adjunto el contingut de l'entrevista:
Ω Què t’ha portat a participar d’aquest projecte?
Chen: Des de l’escola on estudio em van proposar a mi i
als meus pares d’entrar en aquest projecte. La tutora em va
preguntar si em faria il·lusió i li vaig dir que sí.
Jordi: Tinc experiència en altres voluntariats relacionats
amb mainada i tots han estat molt positius. Fa la impressió
que els nens/es o adolescents valoren alhora que gaudeixen
de l’experiència. Penso que és útil per les dues bandes.
A més, conec en carn pròpia què és arribar a un país desconegut
i trobar-te amb la barrera de l’idioma. La frustració
de no poder-te expressar i comunicar-te amb l’entorn és
horrible, si no s’hi posa remei a temps, et pot acabar aïllant
de la societat.
Ω Què t’ha aportat aquesta experiència?
Chen: Hem fet moltes coses, com patinar sobre gel, anar
al cinema, a jugar al parc... Ara m’ensenyarà a fer pàgines
web. En vull fer una que parli de videojocs i jocs on-line.
Jordi: Aquest projecte m’ha permès conèixer de més a prop
una de les realitats de la meva ciutat. Conèixer en Chen, ferli
un cop de mà amb el català i ajudar-lo a descobrir el nou
món que l’envolta ha estat i és fantàstic. Et sents útil fent
una cosa tan senzilla. A més, ens ho passem la mar de bé.
Ω Què és el que més t’ha sorprès?
Chen: Al principi, el que més em va sorprendre va ser que
en Jordi era molt alt. També m’ha sorprès que la gent de
Girona és molt bona. Però he après que a Girona és difícil
agafar el cotxe perquè hi ha massa normes. A la Xina
sembla més fàcil.
Jordi: Les diferències culturals són notables. En Chen ha
de conviure amb les formes i els valors apresos a Xina
conjuntament amb els nous que va adquirint aquí. Quina
barreja! També m’ha sorprès veure l’entusiasme dels
mentorats pel projecte. Sempre amb ganes de fer coses,
d’aprofitar el temps. Saben que en el seu entorn hi ha un
munt de llocs i d’activitats per fer però que, per diferents
raons, fins ara han tingut dificultats per gaudir-les. Al cap i
a la fi, els mentors ens dediquem a això, a obrir portes.
Adjunto el contingut de l'entrevista:
Ω Què t’ha portat a participar d’aquest projecte?
Chen: Des de l’escola on estudio em van proposar a mi i
als meus pares d’entrar en aquest projecte. La tutora em va
preguntar si em faria il·lusió i li vaig dir que sí.
Jordi: Tinc experiència en altres voluntariats relacionats
amb mainada i tots han estat molt positius. Fa la impressió
que els nens/es o adolescents valoren alhora que gaudeixen
de l’experiència. Penso que és útil per les dues bandes.
A més, conec en carn pròpia què és arribar a un país desconegut
i trobar-te amb la barrera de l’idioma. La frustració
de no poder-te expressar i comunicar-te amb l’entorn és
horrible, si no s’hi posa remei a temps, et pot acabar aïllant
de la societat.
Ω Què t’ha aportat aquesta experiència?
Chen: Hem fet moltes coses, com patinar sobre gel, anar
al cinema, a jugar al parc... Ara m’ensenyarà a fer pàgines
web. En vull fer una que parli de videojocs i jocs on-line.
Jordi: Aquest projecte m’ha permès conèixer de més a prop
una de les realitats de la meva ciutat. Conèixer en Chen, ferli
un cop de mà amb el català i ajudar-lo a descobrir el nou
món que l’envolta ha estat i és fantàstic. Et sents útil fent
una cosa tan senzilla. A més, ens ho passem la mar de bé.
Ω Què és el que més t’ha sorprès?
Chen: Al principi, el que més em va sorprendre va ser que
en Jordi era molt alt. També m’ha sorprès que la gent de
Girona és molt bona. Però he après que a Girona és difícil
agafar el cotxe perquè hi ha massa normes. A la Xina
sembla més fàcil.
Jordi: Les diferències culturals són notables. En Chen ha
de conviure amb les formes i els valors apresos a Xina
conjuntament amb els nous que va adquirint aquí. Quina
barreja! També m’ha sorprès veure l’entusiasme dels
mentorats pel projecte. Sempre amb ganes de fer coses,
d’aprofitar el temps. Saben que en el seu entorn hi ha un
munt de llocs i d’activitats per fer però que, per diferents
raons, fins ara han tingut dificultats per gaudir-les. Al cap i
a la fi, els mentors ens dediquem a això, a obrir portes.
Com passa el temps...
Passen les setmanes, i arribem a un mes de març molt plàcid amb el temps, que hem aprofitat per fet activitats outdoor arreu. A més, per l'aniversari d'en Chen, li vaig regalar un kit format per 4 pales de bàdminton, dos volants, i una xarxa! Es pot clavar a la gespa de qualsevol parc i s'aguanta amb uns extensors tensats per fils, com si es tractés d'una tenda. En pocs minuts es té una pista semi-professional de bàdminton, per descarregar l'adrenalina acumulada durant la setmana.
A part d'activitats a l'aire lliure, també n'hem fet de més relaxades a la nova biblioteca de Santa Eugènia. Un dia ens vam entretenir a llegir relaxadament, sobretot en la secció de geografia, on ell em va mostrar i explicar coses de la seva ciutat natal: Fuzhou (situada al litoral, just davant de Taiwan). Això va portar a que m'expliqués coses de la seva família i dels seus amics. Se li notava les ganes i l'emoció a l'hora de recordar allò viscut a Xina. Per part meva, li vaig ensenyar, sobretot amb fotografies, Girona i província. Wonderful!
El segon dia a la biblioteca començà la mar de bé, però un imprevist a última hora ens va aixafar el que teníem entre mans. En Chen m'havia demanat que li ensenyés a fer una pàgina web, que parés de videojocs. i vaig proposar d'afegir-hi contingut multimedia, tant videos com jocs en flash o shockwave, i així ho vam fer! Quan ja havíem invertit un parell d'horetes, i el projecte començava a tenir cara i ulls, va passar el pitjor. Treballàvem al bar amb el seu portàtil (notava que tenia ganes d'ensenyar-me'l) sense bateria, connectats a la corrent. Dues nenes jugant a atrapar van entrebancar-se amb el cable elèctric i l'ordinador es va apagar a l'instant. No havíem guardat res! El pitjor és que com a ex-informàtic, això ja ho podia haver previst. Shame on me!
I l'últim cap de setmana vam "fer ciutat" i vam animar al Girona de bàsquet a Fontajau, contra el Huesca. En Chen li encanta el bàsquet, però no havia vist mai cap partit en directe. Va ser emocionant. Vaig descobrir (m'atreviria a parlar en primera persona del plural) que en Chen tenia el poder de fer fallar els tirs lliures del rival, simplement utilitzant les paraules ("tu falles!"). Es pot dir que vam guanyar gràcies els encanteris del noiet. La pròxima vegada que anem a Fontajau, parlaré amb el president del Club perquè el posi en nòmina.
Demà diumenge hem quedat amb altres mentors/mentorats per anar al circ. A veure què tal. A mi els pallassos em fan por, sobretot si tenen aquella flor gran a l'alçada dels pectorals que et llença aigua a la cara. Les Nacions Unides ho haurien de prohibir.
diumenge, 8 de gener del 2012
Desembre i festes de Nadal
Començaré aquesta nova entrada al blog d'una forma poc ortodoxa: un resum.
I és que en aquest últim mes de desembre, sumant la primera setmana de vacances de reis, hem anat quedant i visitant parts de Girona de totes menes. Això sí, sempre començant amb una partida intensa de ping-pong per evadir-nos de la fred de l'hivern.
Una d'aquestes partides es va allargar quan, a la plaça de Sant Narcís, ens vam trobar un munt de seguidors del Nàstic animant al seu equip, que en aquella jornada jugava contra el Girona (i que malauradament per ells, van perdre i enfonsar-se encara més al pou de la classificació). Doncs vam començar a escalfar els canells per fer un parell de partides quan es va acostar a la taula de joc un noi d'uns 12 anys, més o menys com en Chen. Li vaig preguntar si sabia jugar a tennis taula i si volia jugar contra en Chen, i ell va accedir. El pobre va sortir escarmentat! Això va atraure un parell de dotzena d'aficionats al Nàstic, tots portant bufandes i samarretes blanc-i-vermelles. Uns quants van desafiar a en Chen, i el gironí va guanyar a cada un dels rivals que se li posaven davant! A tots menys un, tot i que he de dir que al cap de mitja hora en Chen jugava bastant desmotivat. Però va deixar clar qui regnava a la plaça.
La comunicació va millorant, tot i que de vegades prefereix callar i no equivocar-se o encallar-se, però això és normal. No fa gaires anys jo feia exactament el mateix amb l'anglès.
A principis d'any teníem planejat anar a estrenar la pista de gel del Palau Firal. Un dia abans, però, vaig rebre un correu d'una altra mentora, la Laia, que proposava, juntament amb la Emily, una quedada comuna pel cap de setmana següent. Així que canviàrem de plans i vam anar "de shopping" una estona, sobretot a veure tot allò que feia olor de tecnologia i esport.
El dissabte 7 quedàvem amb l'Emily, el seu cosí Maicol i la Laia per anar a patinar. Va estar molt bé, tot i que en Chen i un servidor vam perdre els turmells dins el coi de patins. Quin mal! Però bé, aquest no és el record que ens emportem, sinó tot el contrari. Vam patinar durant una horeta, i en Chen, que començà enganxat a la tanca, al final jugava amb l'Emily i en Maicol a atrapar. Aprofito aquesta entrada del blog per demanar disculpes a tota persona amb qui vaig topar o molestar durant les voltes a la pista: coses de la gravetat.
Ah, i el tió d'en Chen em va portar una bufanda xulíssima! de color marró, perfecta per la jaqueta que acostumo a portar. El dia 16 d'aquest mes és el seu aniversari, a veure què li cau a ell! :)
I és que en aquest últim mes de desembre, sumant la primera setmana de vacances de reis, hem anat quedant i visitant parts de Girona de totes menes. Això sí, sempre començant amb una partida intensa de ping-pong per evadir-nos de la fred de l'hivern.
Una d'aquestes partides es va allargar quan, a la plaça de Sant Narcís, ens vam trobar un munt de seguidors del Nàstic animant al seu equip, que en aquella jornada jugava contra el Girona (i que malauradament per ells, van perdre i enfonsar-se encara més al pou de la classificació). Doncs vam començar a escalfar els canells per fer un parell de partides quan es va acostar a la taula de joc un noi d'uns 12 anys, més o menys com en Chen. Li vaig preguntar si sabia jugar a tennis taula i si volia jugar contra en Chen, i ell va accedir. El pobre va sortir escarmentat! Això va atraure un parell de dotzena d'aficionats al Nàstic, tots portant bufandes i samarretes blanc-i-vermelles. Uns quants van desafiar a en Chen, i el gironí va guanyar a cada un dels rivals que se li posaven davant! A tots menys un, tot i que he de dir que al cap de mitja hora en Chen jugava bastant desmotivat. Però va deixar clar qui regnava a la plaça.
La comunicació va millorant, tot i que de vegades prefereix callar i no equivocar-se o encallar-se, però això és normal. No fa gaires anys jo feia exactament el mateix amb l'anglès.
A principis d'any teníem planejat anar a estrenar la pista de gel del Palau Firal. Un dia abans, però, vaig rebre un correu d'una altra mentora, la Laia, que proposava, juntament amb la Emily, una quedada comuna pel cap de setmana següent. Així que canviàrem de plans i vam anar "de shopping" una estona, sobretot a veure tot allò que feia olor de tecnologia i esport.
El dissabte 7 quedàvem amb l'Emily, el seu cosí Maicol i la Laia per anar a patinar. Va estar molt bé, tot i que en Chen i un servidor vam perdre els turmells dins el coi de patins. Quin mal! Però bé, aquest no és el record que ens emportem, sinó tot el contrari. Vam patinar durant una horeta, i en Chen, que començà enganxat a la tanca, al final jugava amb l'Emily i en Maicol a atrapar. Aprofito aquesta entrada del blog per demanar disculpes a tota persona amb qui vaig topar o molestar durant les voltes a la pista: coses de la gravetat.
Ah, i el tió d'en Chen em va portar una bufanda xulíssima! de color marró, perfecta per la jaqueta que acostumo a portar. El dia 16 d'aquest mes és el seu aniversari, a veure què li cau a ell! :)
dimecres, 14 de desembre del 2011
Museu del cinema!
El passat dissabte a la tarda, quedàvem a les 3:30h al punt de trobada de sempre. En Chen portava les pales de ping-pong, per tant tocava partida oficial. Primer, però, calia que anéssim a comprar alguna pilota, ja que la que tenia, va desaparèixer misteriosament. En Chen em va explicar que per jugar en taules exteriors, és millor que la pilota sigui "de les grogues". No en tenia ni idea. Es veu que les blanques són més lleugeres i és més fàcil que el vent les desviï. Amb la pilota fora del paquet, vam fer unes quantes partides. En Chen havia millorat molt! Es veu que últimament havia estat practicant amb el seu cosí de 14 anys, però que s'avorria perquè era bastant dolentot.
Quan el sol començava a baixar, li vaig proposar una experiència lúdica-cultural: el Museu de cinema de Girona. Cap dels dos l'havia visitat, i curiosament tenia dues entrades a la butxaca dels texans. Ja només d'entrar ens va agradar molt: en el 3er pis, que il·lustra els inicis de l'animació, estava dedicat a Xina, més concretament a les ombres xines. Després a mida que avances en l'exposició, t'adones que el fil conductor és la cronologia dels esdeveniments històrics relacionats amb el cinema, ja sigui a través de jocs de miralls o amb tecnologia electrònica. Tant en Chen com jo mateix no paràvem de prémer botonets, girar manetes i interaccionar amb les dotzenes d'aparells que el museu ofereix.
Cap a les 7h tornàvem cap a casa, amb un fred que glaçava. Per cert, em va comentar que havia tret un 9 de medi i un 10 de mates. Un crack!
Quan el sol començava a baixar, li vaig proposar una experiència lúdica-cultural: el Museu de cinema de Girona. Cap dels dos l'havia visitat, i curiosament tenia dues entrades a la butxaca dels texans. Ja només d'entrar ens va agradar molt: en el 3er pis, que il·lustra els inicis de l'animació, estava dedicat a Xina, més concretament a les ombres xines. Després a mida que avances en l'exposició, t'adones que el fil conductor és la cronologia dels esdeveniments històrics relacionats amb el cinema, ja sigui a través de jocs de miralls o amb tecnologia electrònica. Tant en Chen com jo mateix no paràvem de prémer botonets, girar manetes i interaccionar amb les dotzenes d'aparells que el museu ofereix.
Cap a les 7h tornàvem cap a casa, amb un fred que glaçava. Per cert, em va comentar que havia tret un 9 de medi i un 10 de mates. Un crack!
dimarts, 15 de novembre del 2011
1er Dia!
Quedàvem a les 10h prop de casa seva. Com no, ja havíem pactat (via email) que si feia bon temps, podríem anar a fer un 21 a un pista de bàsquet propera. Al final no fou un 21, però sí un rellotge. Val a dir que tot i jugar amb pilota de grandària normal amb cistelles d'alçada normal, en Chen ho va fer la mar de bé: arribava pels pèls, però hi arribava. Vam aprofitar per explicar-nos batalletes del passat. M'agradava conèixer com era el seu dia a dia a Xina. Això em confirmava i em desmentia tòpics sobre la cultura asiàtica. Al meu torn, em va sobtar quan em va dir que mai havia vist la catedral de Girona. Bé, ja tindríem temps per veure-la no una vegada, sinó més.
Quan ens vam cansar de la cistella, la canviàrem per les pales de ping-pong. A prop del Centre Civic de Sant Narcís hi ha una taula exterior on es pot jugar prou bé. Es veu que tota la família d'en Chen practica aquest esport. Les partides eren d'allò més emocionants. A mida que el canell d'en Chen s'anava escalfant, l'espectacularitat augmentava. Quan ens vam adonar que sortia fum de les pales, vam plegar: per res del món volíem un incendi en aquella plaça. Allà vam decidir que la nostra pròxima visita la faríem en un cine, ja que encara no havia vist una peli en 3D (excepte en un IMAX xinès).
Eren quarts de dues i hi havia gana per dinar.
El següent dia, si tot va bé, anirem al cine a Girona i de pas, si hi ha temps, ens podem arribar a la catedral.
Molt bé això!
Quan ens vam cansar de la cistella, la canviàrem per les pales de ping-pong. A prop del Centre Civic de Sant Narcís hi ha una taula exterior on es pot jugar prou bé. Es veu que tota la família d'en Chen practica aquest esport. Les partides eren d'allò més emocionants. A mida que el canell d'en Chen s'anava escalfant, l'espectacularitat augmentava. Quan ens vam adonar que sortia fum de les pales, vam plegar: per res del món volíem un incendi en aquella plaça. Allà vam decidir que la nostra pròxima visita la faríem en un cine, ja que encara no havia vist una peli en 3D (excepte en un IMAX xinès).
Eren quarts de dues i hi havia gana per dinar.
El següent dia, si tot va bé, anirem al cine a Girona i de pas, si hi ha temps, ens podem arribar a la catedral.
Molt bé això!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)