Museu del cinema!

El passat dissabte a la tarda, quedàvem a les 3:30h al punt de trobada de sempre. En Chen portava les pales de ping-pong, per tant tocava partida oficial. Primer, però, calia que anéssim a comprar alguna pilota, ja que la que tenia, va desaparèixer misteriosament. En Chen em va explicar que per jugar en taules exteriors, és millor que la pilota sigui "de les grogues". No en tenia ni idea. Es veu que les blanques són més lleugeres i és més fàcil que el vent les desviï. Amb la pilota fora del paquet, vam fer unes quantes partides. En Chen havia millorat molt! Es veu que últimament havia estat practicant amb el seu cosí de 14 anys, però que s'avorria perquè era bastant dolentot.

Quan el sol començava a baixar, li vaig proposar una experiència lúdica-cultural: el Museu de cinema de Girona. Cap dels dos l'havia visitat, i curiosament tenia dues entrades a la butxaca dels texans. Ja només d'entrar ens va agradar molt: en el 3er pis, que il·lustra els inicis de l'animació, estava dedicat a Xina, més concretament a les ombres xines. Després a mida que avances en l'exposició, t'adones que el fil conductor és la cronologia dels esdeveniments històrics relacionats amb el cinema, ja sigui a través de jocs de miralls o amb tecnologia electrònica. Tant en Chen com jo mateix no paràvem de prémer botonets, girar manetes i interaccionar amb les dotzenes d'aparells que el museu ofereix.

Cap a les 7h tornàvem cap a casa, amb un fred que glaçava. Per cert, em va comentar que havia tret un 9 de medi i un 10 de mates. Un crack!

1er Dia!

Quedàvem a les 10h prop de casa seva. Com no, ja havíem pactat (via email) que si feia bon temps, podríem anar a fer un 21 a un pista de bàsquet propera. Al final no fou un 21, però sí un rellotge. Val a dir que tot i jugar amb pilota de grandària normal amb cistelles d'alçada normal, en Chen ho va fer la mar de bé: arribava pels pèls, però hi arribava. Vam aprofitar per explicar-nos batalletes del passat. M'agradava conèixer com era el seu dia a dia a Xina. Això em confirmava i em desmentia tòpics sobre la cultura asiàtica. Al meu torn, em va sobtar quan em va dir que mai havia vist la catedral de Girona. Bé, ja tindríem temps per veure-la no una vegada, sinó més.

Quan ens vam cansar de la cistella, la canviàrem per les pales de ping-pong. A prop del Centre Civic de Sant Narcís hi ha una taula exterior on es pot jugar prou bé. Es veu que tota la família d'en Chen practica aquest esport. Les partides eren d'allò més emocionants. A mida que el canell d'en Chen s'anava escalfant, l'espectacularitat augmentava. Quan ens vam adonar que sortia fum de les pales, vam plegar: per res del món volíem un incendi en aquella plaça. Allà vam decidir que la nostra pròxima visita la faríem en un cine, ja que encara no havia vist una peli en 3D (excepte en un IMAX xinès).

Eren quarts de dues i hi havia gana per dinar.

El següent dia, si tot va bé, anirem al cine a Girona i de pas, si hi ha temps, ens podem arribar a la catedral.

Molt bé això!

Qui som

Som en Chen i en Jordi.

En Chen, estudiant de 6è de primària del CEIP J. Dalmau i Carles, de Santa Eugènia (Girona). En Jordi, estudiant de 4rt de geografia de la UdG.

Ens encanta l'esport, sobretot el bàsquet. A més, som uns astres del ping-pong, i de fet, possiblement de tot el que es jugui amb pala/raqueta. Si no hem entrat al rànquing de la ATP, és perquè ens avorriríem...

El cinema és un altre dels hobbies que compartim, tot i que en Chen és més de pel·lícules de por i jo de comèdies. Suposo que trobarem un terme mig...    ...com Titanic, per exemple.

Ah, i els videojocs! En els títols no ens posem d'acord: Jo em decanto més per l'Angry Birds i en canvi en Chen, si no dispara amb una AK-47, no se sent realitzat. Bé, ja diuen que sobre gustos...

I això és només el principi. De ben segur que descobrirem molts altres punts en comú.

Apa doncs!