Quedàvem a les 10h prop de casa seva. Com no, ja havíem pactat (via email) que si feia bon temps, podríem anar a fer un 21 a un pista de bàsquet propera. Al final no fou un 21, però sí un rellotge. Val a dir que tot i jugar amb pilota de grandària normal amb cistelles d'alçada normal, en Chen ho va fer la mar de bé: arribava pels pèls, però hi arribava. Vam aprofitar per explicar-nos batalletes del passat. M'agradava conèixer com era el seu dia a dia a Xina. Això em confirmava i em desmentia tòpics sobre la cultura asiàtica. Al meu torn, em va sobtar quan em va dir que mai havia vist la catedral de Girona. Bé, ja tindríem temps per veure-la no una vegada, sinó més.
Quan ens vam cansar de la cistella, la canviàrem per les pales de ping-pong. A prop del Centre Civic de Sant Narcís hi ha una taula exterior on es pot jugar prou bé. Es veu que tota la família d'en Chen practica aquest esport. Les partides eren d'allò més emocionants. A mida que el canell d'en Chen s'anava escalfant, l'espectacularitat augmentava. Quan ens vam adonar que sortia fum de les pales, vam plegar: per res del món volíem un incendi en aquella plaça. Allà vam decidir que la nostra pròxima visita la faríem en un cine, ja que encara no havia vist una peli en 3D (excepte en un IMAX xinès).
Eren quarts de dues i hi havia gana per dinar.
El següent dia, si tot va bé, anirem al cine a Girona i de pas, si hi ha temps, ens podem arribar a la catedral.
Molt bé això!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada